El dia 13 d’agost del 1934 des de diversos punts del port de Barcelona es va sentir el tronar d’uns canons que semblaven venir del sud, pocs minuts després, però procedents des de la muntanya de Montjuïc es va poder escoltar una rèplica, eren salves d’ordenança disparades per la visita d’un vaixell de guerra a la ciutat.

Acabat aquest cerimonial marítim per la bocana del port es va poder apreciar un veler de tres pals amb el seu casc pintat de blanc, era el vaixell escola grec «Aris» procedent de Funchal, que al comandament del capità E. Manousakis, es disposava a fer una visita de cortesia a la ciutat Comtal i aprofitaria perquè la seva tripulació descansés. Va procedir a fondejar de popa al Moll de Sant Bertran i allà romandria fins al 20 d’agost.

El vaixell escola «Aris» fondejat davant de Sant Bertran, l’escala a Barcelona era l’última programada del creuer d’instrucció
(imatge de Merletti via La Hormiga de Oro)

L’oficialitat i la marineria grega van ser rebuts amb l’hospitalitat barcelonina acostumada, van gaudir d’un banquet al restaurant de la Font del Lleó ofert per l’alcalde de Barcelona Pi i Suñer, cortesia que va ser tornada amb un altre banquet a bord del vaixell escola convidats pel capità.

El vaixell escola va estar obert al públic de 4 a 6 de la tarda sent els primers barcelonins a pujar a bord un grup de periodistes convidats pel Cònsol General grec Agamenón Loverdos
(Ajuntament de Barcelona)
L’alcalde de Barcelona Carles Pi i Sunyer, el segon per la dreta, a bord de l’»Aris»
(Ajuntament de Barcelona)

Durant la seva estada els mariners grecs van poder visitar els llocs més emblemàtics de la ciutat i van gaudir d’una corrida de bous a la plaça de la Monumental, tot amenitzat amb les populars festes del barri de Gràcia.

Fotografia de grup dels marins grecs a l’entrada de la plaça de bous La Monumental
(imatge de Carlos Pérez de Rozas via Ajuntament de Barcelona)

En els últims 130 anys diversos vaixells escola de la marina de guerra hel·lena han triat Barcelona com a port de recalada, vaixells com el famós Aris del 1807, el creuer Navarchos Miaoulis del 1877, o el Lleó també popular per haver estat el nord-americà USS Eldridge (DE-173) de l’Experiment Filadèlfia i una d’Experiment Filadèlfia.

L’Aris visitant de 1934, com ja passés amb altres vaixells escola coetanis com el belga Mercator o el iugoeslau Vila Velebita , va ser present a la Segona Guerra Mundial, no va tenir la sort del belga i en part va compartir el destí del seu veí iugoeslau amb un tràgic final.

Aris

Sempre hi ha un nom que per tradició es repeteix al llarg dels anys a totes les marines de guerra del món i en el cas de Grècia el nom d’Aris es repetix almenys en cinc ocasions des de principis del segle XIX.

Aris, o Ares en castellà o Mart per als romans, és un nom estrany per a un vaixell dedicat a la instrucció. Cal recordar que Ares era el déu de la guerra i fill de Zeus i Hera a la mitologia grega. No obstant això, a la figura d’Ares també hi ha representats apel·latius i valors com la valentia, la virilitat masculina, l’ajudant dels febles i protector de l’Olimp.

Ares o Aris

El primer

En el cas naval que ens ocupa el primer vaixell anomenat «Aris» a la història moderna de Grècia va ser un bergantí construït a Venècia el 1807 per encàrrec d’Anastasis Tsamados qui seria també el seu primer capità.

Desplaçava 356 tones amb una eslora de 30,5 metres per 8,8 metres de màniga i 4,9 metres de calat. Era propulsat pel seu aparell de veles quadres en dos pals. Dotació, 82 tripulants. El seu armament original constava de 16 canons de 12 lliures que es veuria modificat a 2 de 12 lliures més 10 carronades de 24 lliures.

Al final de la guerra de la independència el primer «Aris» veuria canviat el seu nom a «Athena» de 1829 a 1879 i recuperaria el d’»Aris» el 1879 a 1921
(imatge de François Geoffroi Roux via Wikimedia Commons)

Va participar a la guerra d’independència grega del 1821 al 1829 i passaria a la història per ser un dels vaixells que es va atrevir a trencar el bloqueig otomà d’Imahim Pasha a la Badia de Pilos a Navarino.

Recreació de l’»Aris» trencant el bloqueig, el bergantí grec -al centre de la imatge- i la seva tripulació van suportar durant quatre hores un fort bombardeig de 32 vaixells otomans en què tan sols van morir dos tripulants i vuit més van resultar ferits, en canvi el vaixell va patir greus danys
(Konstantinos Volanakis via Wikimedia Commons)

L’Acadèmia Naval Helena es creava el 1845 i el seu primer vaixell per a la instrucció va ser la corbeta «Loudovikos»; la jove escola davant la manca de mitjans també va utilitzar altres vaixells de guerra com el bergantí «Aris».

El primer «Aris» gaudiria d’una llarga vida marinera de 114 anys i per problemes econòmics, davant la crítica de molts que volien que fos conservat com a símbol nacional, seria enfonsat amb tots els honors el 25 de març de 1921 davant de Salamina coincidint amb el centenari de la revolució grega. El seu mascaró de proa es conserva al Museu Històric Nacional d’Atenes i un dels seus pals es va instal·lar davant de l’edifici de la comandància de la Base Naval de Salamina, durant molts anys s’utilitzaria per fer pràctiques de senyals marítims i amb els anys el seu origen quedaria en l’oblit. Però segons explica el vicealmirall de l’Armada hel·lena, Thomas Katopodis, que estava al corrent de l’origen d’aquest pal, va ordenar restaurar-lo i canviar-lo de posició fins a la teulada del nou lloc de comandament de la base. Ara el pal de l’»Aris» original està protegit de la corrosió amb una funda metàl·lica i en un lloc predominant de la base naval de Salamina.

Segon i tercer

El segon i tercer «Aris» són uns grans desconeguts i hi ha molt poques dades sobre ells. El primer d’aquests dos va ser un veler myodromon o també anomenat gavara, va ser construït a Gènova el 1818 amb el nom d’»Hèracles» i va adoptar el d’»Aris» a partir de 1834, també va participar en la guerra de la independència grega i el seu ús va ser essencialment com a transport. Desplaçava 390 tones i anava armat amb dos canons de 12 lliures. La seva dotació la componien 45 tripulants. El 1842 mentre es trobava en trànsit al Mar de Marmara una tempesta va fer que naufragués. L’altre «Aris» fou un dragamines d’unes 460 tones de desplaçament que va participar a la Guerra dels Balcans del 1912 al 1913, a partir del 1920 va passar a dir-se «Mykonos».

El quart

La construcció del vaixell escola «Aris», amb què obro aquesta entrada, va ser encarregada a les drassanes franceses Forges et Chantiers de la Méditerranée a La Seyne-sur-Mer, sent avarat el 28 de gener de 1927 i lliurat a la marina de guerra grega el maig de 1928.

Vaixell escola «Aris»

Desplaçava 1.870 tones amb una eslora de 77 metres per 12 metres de màniga i 4,5 metres de calat màxim. La seva propulsió era mixta mitjançant el seu aparell de goleta amb tres pals i 1.600 m2 de velamen que li donaven una velocitat màxima de 10 nusos; el seu altre mitjà de propulsió era una màquina a vapor de tres cilindres de triple expansió amb una potència de 1.000 HP. i una velocitat de 11,4 nusos. Dotació, 169 tripulants més 250 guardiamarines. Inicialment va ser armada amb quatre canons de 76 mm però al moment de la visita a Barcelona anava equipava amb canons de 47 mm utilitzats només per a salves de salutació.

Els guardiamarines gaudien d’unes instal·lacions interiors immillorables, disposaven de laboratoris, taller, biblioteca, bugaderia, hospital complet i calefacció central.

Imatge de la coberta de l’»Aris» mirant cap a popa
(Arxiu Nacional de Catalunya)

A la seva entrada al servei va quedar establert amb port base a Salamina i va estar realitzant creuers d’instrucció fins a l’esclat de la guerra greco italiana de 1940 a 1941. Durant aquest període de temps la missió de l’»Aris» va canviar i les seves instal·lacions interiors van ser utilitzades com a hospital, però amb l’avanç imparable de les potències de l’Eix però el vaixell escola molt més lent que la resta de la flota es va haver de quedar a Salamina, on va ser capturat pels alemanys el 15 de maig de 1941.

A partir de llavors va passar a formar part activa de la flota alemanya, amb bandera i nou nom de «Graz», la seva comesa continuaria sent el de vaixell hospital i ocasionalment també seria utilitzat com a vaixell de rescat de nàufrags. Com a vaixell medicalitzat comptaria amb una capacitat per a 299 ferits més 38 del personal mèdic per tenir-ne cura.

Però la guerra no tindria pietat amb ell i el 5 de desembre de 1942 prop de les illes Cani a Tunísia va ser copejat per una mina que ho va enviar al fons del mar amb 50 membres de la seva tripulació.

El cinquè i últim

El cinquè «Aris» (A-74) es va fer esperar, aquest va ser un modern vaixell escola construït a Grècia, sent avarat a Salamis el 4 d’octubre de 1978 i lliurant-se el 2 de gener de 1979.

L’últim «Aris» ens ha visitat mitja dotzena de vegades des del 1981 al 2003 i va ser present per al lliurament de la bandera de combat del portaavions «Príncipe de Asturias», la imatge de Jordi Montoro pertany a la revista naval prèvia a l’esdeveniment.

Desplaçava 2.630 tones a plena càrrega, la seva eslora era de 100 metres per 14,7 metres de màniga i 4,5 metres de pes. Era propulsat per dos motors MAK dièsel de 10.000 HP. dos eixos que li donaven una velocitat màxima de 19 nusos. Dotació, 500 tripulants dels quals 370 eren cadets.

En l’actualitat la marina de guerra grega no té cap gran vaixell per ensinistrar les seves guardiamarines, des de l’últim «Aris» no hi ha hagut cap altre vaixell similar i encara menys un altre «Aris».

via Philatelia Marine

Més informació:
Història de l’Armada grega a la Wikipedia
Batalla de les Esfacteries de 1825 a la Wikipedia
Breu apunt dels objectes de valor històric al port de Salamina pel vicealmirall Thomas Katopodis

Deja un comentario

Tendencias