El matí del dia 9 de juny de 1913 feia la seva entrada al port de Barcelona el submarí «Espadarte» de l’Armada portuguesa que procedia de Marsella. Anava comandat pel capità Joaquim Almeida Henriques i va quedar atracat al Moll de Barcelona parament nord fins al dia 20 de juny.
(imatge de Frederic Balell Maymí via Ajuntament de Barcelona)
«L’Espadarte» (peix espasa) va ser el primer submarí de l’Armada portuguesa i, a més, un dels primers submarins completament operacional que va recalar als ports espanyols, aquests dos fets van despertar la curiositat dels barcelonins que no van dubtar ni un instant a acudir al port per contemplar tan exòtica nau. Possiblement des de l’exhibició dels submergibles de Monturiol amb els seus «Ictineo I» i «Ictineo II» no hi havia hagut tanta expectació al port per poder observar el que de vegades s’anomenava un torpediner submarí.
(Imatge de l’Arxiu Nacional de Catalunya)
Un accidentat viatge
El submergible portuguès havia salpat de La Spezia el 4 de maig per realitzar la seva primera travessia rumb a Portugal, després de ser entregat tot just dos mesos enrere. Però el seu viatge es va complicar una mica quan les seves máquines van començar a donar problemes i avaries. I durant les seves parades per descansar, van haver de realitzar reparacions als motors.
La ruta els va portar des de La Spezia amb primera escala a Marsella, a Barcelona van arribar després de patir un temporal, a València a més van col·laborar amb l’extinció d’un incendi sofert al vapor «Cortés» al port; i a Gibraltar abans d’assolir aigües jurisdiccionals portugueses. El primer port portuguès va ser Lagos on van fondejar i tan accidentada travessia tocaria la seva fi a Lisboa el 3 d’agost.
(Autor desconegut via Pinterest)
Els primers submarins portuguesos
L’origen de l’arma submarina portuguesa va començar el 1907 quan el govern va autoritzar l’adquisició de submarins a l’estranger, que després de valorar diverses opcions, van optar per adquirir inicialment un submarí de la classe «Laurenti» que batejarien «Espadarte».
El 1915 s’establiria la 1ª Esquadrilla de submarins de l’Armada portuguesa, a més de «l’Espadarte» es comprarien tres submarins més de la classe «Foca» també de construcció italiana, una versió millorada de «l’Espadarte». Aquests submarins van ser els «Foca», «Golfinho» i «Hidra», operatius fins a 1934.
La classe «Laurenti»
Els submarins de la classe «Laurenti» o tipus «F» van ser dissenyats per Cesare Laurenti (1865-1921), va ser un enginyer italià fascinat per aquest tipus de vaixells recentment inventats que va traslladar la seva passió a les drassanes navals italianes ocupant el càrrec de director tècnic de les drassanes Cantiere navale del Muggiano.
Laurenti va prendre part en les proves tècniques del primer submarí italià el «Delfino» i va dissenyar o ajudar en les classes «Provana», «Glauco», «Medusa», «Argonauta» i la classe «S» anglesa. La classe «Laurenti» eren una evolució dels submarins de la classe «Medusa», disposaven de doble casc, extern i de pressió, les seccions internes estaven dividides en diverses mampares estanques separant la càmeres de torpedes, oficials, control/maniobres, sala de màquines i bateries.
Eren adequats per navegar per aigües costaneres, la cota habitual d’immersió era d’uns 40 metres. A causa de la seva escassa autonomia de vegades es veien forçats a anar acompanyats d’un vaixell nodrissa.
El submarí «Espadarte»
Desplaçava 250 tones en superfície i 301 en immersió, les dimensions eren de 45,15 metres d’eslora per 4,20 metres de màniga i 3 metres de calat màxim. Era propulsat per dos motors dièsel Fiat de sis cilindres i 300 SHP de potència més dos motors elèctrics de 150 HP. a dos eixos; la velocitat màxima en superfície era de 13,25 nusos amb una autonomia de 780 milles i de 7,9 nusos de velocitat màxima en immersió amb una autonomia de 18 milles. Cota d´immersió 40 metres. Amb una dotació de 21 tripulants. El seu armament constava de 2 tubs llançatorpedes a proa de 450 mm per a quatre torpedes.
(col·lecció José de Dios)
(Autor desconegut via Pinterest)
El submarí malgrat haver-se començat la seva construcció en massa encara era una tipologia de vaixell una mica desconeguda, el que si es coneixia era la seva capacitat per atacar i no ser vist, per això els primers anys d’activitat de «l’Espadarte» van ser per ensinistrar a les dotacions dels propers submaríns i la dels vaixells de superfície en aquesta nova doctrina naval.
(Arquivo Histórico Militar)
Amb l’experiència adquirida amb aquest submergible l’Armada portuguesa es va preparar per constituir el 1915 la que seria la 1ª Esquadrilla de Submarins composta pels submergibles «Foca», «Golfinho» i «Hidra» de la classe «Foca» operatius a partir de 1917.
El 1916 Portugal va entrar a la Primera Guerra Mundial i el submarí «Espadarte» va ser emprat per patrullar i defensar la desembocadura del riu Tajo i la Barra de Lisboa. D’altra banda els submarins recentment adquirits que formarien part de la 1ª Esquadrilla, van haver de realitzar el viatge cap a Lisboa integrats en diversos combois aliats a fi d’evitar ser atacats pel enemic.
«L’Espadarte» afligit de diverses avaries causaria baixa definitiva el 1927 i de la seva experiència va néixer l’arma submarina de l’Armada portuguesa.
Més informació:
Arribada de «l’Espadarte» a Barcelona al diari La Correspondència del dia 10 de juny de 1913
Article de la Viquipèdia Esquadrilha de Submarinos (portuguès)
Incendi del vapor «Cortés» al port de València al diari El Imparcial del de juny de 1913
En visita de cortesía 
Deja un comentario