El matí del dia 4 de juliol de 1905 arribava a Barcelona l’esquadra anglesa de la Mediterrània provinent de Maó, després d’efectuar les salutacions d’ordenança i ser contestades pel castell de Montjuïc, van fondejar a l’exterior del port on van romandre fins al dia 11 posant rumb a Gibraltar. Aquesta esquadra estava formada per set cuirassats i tres creuers i al comandament d’ella hi anava l’almirall (1846-1919) a bord de «l’HMS Bulwark» com a vaixell insígnia.

La visita d’aquesta esquadra de la Royal Navy devia haver estat una més de les moltes que fan durant els seus creuers pel Mediterrani, però a causa de la tràgica mort de dos mariners a bord d’un dels cuirassats, l’estada dels marins anglesos va ser una mica agredolça.

L’esquadra del Mediterrani

La flota de guerra anglesa a la Mediterrània es va establir el 1690, però no és fins al 1704, gràcies a la captura de Gibraltar durant la Guerra de Successió Espanyola, que la Royal Navy no va obtenir un port i punt de suport fort per als seus vaixells a l’entrada del Mar Mediterrani. Més endavant van establir-se en un altre port segur el de Maó a l’illa de Menorca, utilitzat com a base de la Royal Navy durant gran part del segle XVIII fins a principis del segle XIX; i cal afegir-hi el que seria un dels ports més utilitzat fins a mitjans del segle XX, el de l’Illa de Malta.

L’any 1900 la Royal Navy disposava de set grans flotes repartides pel globus, la seva comesa era defensar els interessos de l’Imperi allà on fos necessari a més de patrullar i protegir les rutes comercials d’interès nacional.

Aquestes flotes eren:
• La Flota de la Mediterrània
• L’Estació de les Índies Orientals
• L’Estació de Xina
• L’Estació d’Austràlia
• L´Estació d´Àfrica
• L’Estació d’Amèrica i les Antilles
• L’Estació del Pacífic

D’altra banda existien altres flotes com l’anomenada «The Home Fleet» establerta el 1902 i dissolta el 1967, destinada a patrullar les aigües territorials del Regne Unit; l’altra flota era la “Channel Fleet” o “Channel Squadron”, aquesta flota va estar destinada a patrullar el Canal de la Manxa establerta el 1859 i dissolta el 1915.

La Flota del Mediterrani a finals del segle XIX i principis del XX estava composta normalment per 10 cuirassats de primera classe més alguns creuers i un nombre indeterminats d’unitats de categoria inferior com destructors, torpediners, vaixells taller i de suport.

Durant la Primera Guerra Mundial, la Flota de la Mediterrània va recolzar les tropes aliades que combatien a la zona de l’Orient Mitjà ia la Segona Guerra Mundial van plantar cara a les forces de l’Eix i de la Marina italiana, participant activament als bombardejos de Taranto i a l’evacuació de les forces aliades a Creta.

L’esquadra visitant a Barcelona la componien els vaixells següents:

L’accident

La tragèdia esdevingué el dia 3 de juliol durant els preparatius per partir de Maó. El procediment habitual quan els vaixells de guerra fondejaven en un port estranger era estendre unes xarxes metàl•liques anomenades «xarxes antitorpedes». Aquestes xarxes estaven formades per una malla d’acer i eren desplegades a certa distància al llarg de tota l’eslora del vaixell mitjançant un pal metàl•lic, amb aquest dispositiu es pretenia fer detonar el torpede abans d’impactar contra el casc, minimitzar el dany causat i evitar l’enfonsament del vaixell. Aquestes defenses antitorpede tenien un pes aproximat de 25 Kg./m² i els pals, que eren accionats per una màquina de vapor, podien desplegar i replegar les xarxes en un temps aproximat dentre 2 a 3 minuts.

El desgraciat accident va succeir a bord del cuirassat «HMS Formidable» quan el soldat de primera John Begley, pertanyent als Royal Marines, va ser copejat per un cable que es va deixar anar d’un dels pals metàl•lics que subjectaven les xarxes antitorpede, va vaure atordit a les mateixes i va ser literalment aixafat. Els equips d’emergència van alliberar el més ràpidament possible el soldat i el van traslladar a la infermeria del cuirassat, allà va rebre les primeres cures, però les ferides eren de caràcter mortal i poca cosa més es va poder fer per ell, el desenllaç fatal es va donar al migdia del dia següent quan va morir.

L’altre tripulant mort, el contramestre George Child, sembla que la causa de la seva mort no va tenir res a veure amb l’accident de les xarxes antitorpedes, encara que la premsa espanyola relaciona tots dos morts al mateix incident; la premsa anglesa per altra banda deixa entreveure que el contramestre Child va morir a causa d’una hemiplegia probablement causada per un per un atac cerebral.

El funeral

L’esquadra anglesa va arribar a Barcelona el dia 4, durant tota aquesta jornada l’almirall Lord Charles Beresford es va coordinar amb les autoritats espanyoles i barcelonines per donar la correcta sepultura als dos morts. El cònsol anglès, Frederick Roberts, va ser l’encarregat d’aconseguir les sepultures per a tots dos mariners que, a causa de la diferent confessió religiosa de les víctimes mortals, van ser enterrats en diferents cementiris de la ciutat.

El dia 5 es va procedir a l’enterrament solemne dels dos mariners, a les vuit del matí els fèretres van ser transportats en dos bots des del cuirassat «HMS Formidable» fins al moll del Portal de la Pau davant del monument de Colom, amb ells també en van desembarcar dos companyies d’infanteria de marina (Royal Marines) amb uns 300 homes dels quals 42 anaven armats amb el fusell a la funerala. Cada taüt anava adornat amb la bandera de l’Imperi i una corona de flors.

La primera comitiva amb el difunt de confessió catòlica, el soldat de primera John Begley, es va dirigir cap al cementiri del sud-oest (actual cementiri de Montjuïc), a aquesta comitiva fúnebre obria pas en primer lloc un vehicle amb un capellà, el comandant d’estat major seguit del seu ordenança a cavall, darrere anava una companyia d’infanteria de marina, una banda de música, el fèretre i diversos soldats i mariners amb corones de flors. La segona comitiva amb el contramestre George Child de confessió protestant, es va dirigir amb la mateixa configuració, excepte pel pastor protestant, cap al cementiri de l’est (actual cementiri del Poble Nou).

Durant el trajecte cap als cementiris respectius, les bandes de música van tocar motius fúnebres i després de fer efectiu l’enterrament dels mariners, els infants de marina van efectuar salves d’ordenança en honor als morts.

Per altra banda algunes institucions barcelonines es van preocupar pel fill del mariner mort; el Col•legi Model de Parvularis de Barcelona es va oferir per rebre el fill del mariner George Child, el qual per desgràcia, va rebre tan trista notícia mentre era a l’hospital per haver-se trencat una cama.

Actualment cap dels dos morts ocupa el lloc on van ser enterrats. Les restes mortals del soldat John Begley van ser traslladades a la fossa comuna del cementiri de Montjuïc el 1986 per falta de pagament; mentre que les restes de George Child van tenir una destinació similar, el 1985 el sector protestant del cementiri del Poble Nou, però va ser suprimit i tant les restes del mariner com les de molts altres es van traslladar a la fossa comuna d’aquell cementiri.

Tot i el dolor per la pèrdua de dos companys la flota anglesa va continuar amb les activitats protocol•làries a la ciutat de Barcelona. L’almirall Lord Beresford, els oficials de la flota i la marineria van ser convidats a diversos actes de llarg a llarg de la ciutat, des del Cercle del Liceu a Montserrat, inclosa una correguda de bous a la plaça de les Arenes.

D’altra banda les xarxes de defensa antitorpede no van tenir gaire recorregut operatiu, malgrat alguns èxits, ràpidament van quedar obsoletes en trobar noves maneres de franquejar les xarxes, com ara un atac per saturació en un mateix punt provocant el trencament de la xarxa.

Més endavant es desenvoluparia el denominat «bulge antitorpede» que consistia bàsicament en una protuberància als laterals del vaixell per sota de la línia de flotació. Aquest sistema també va caure en desús fins a la incorporació dels moderns torpedes que en lloc de detonar a la línia de flotació ho fan sota la quilla.

Per saber-ne més:
Article de La Vanguardia del dia 6 de juliol de 1905 sobre l’ enterrament dels mariners
Revista La Il•lustració Artística número 1.228 del dia 10 de juliol de 1905
Article «FROM IMPERIAL POLICEMAN TO NORTH SEA BATTLE FLEET: THE EVOLUTION OF BRITISH NAVAL DEPLOYMENT 1900-1914» del Dr. Graham Watson publicat a la pàgina web Naval History