Poc després de l’alba del dia 9 de març de 1908, el guaita marítim del castell de Montjuïc va entreveure a la llunyania tres grans vaixells de guerra, moments després els va poder identificar com els cuirassats austríacs «SMS Erzherzog Ferdinan Max», «SMS Erzherzog Fiedrich» i «SMS Erzherzog Karl», navegant en direcció a la costa a demanda de port.

A dos quarts de nou del matí el cuirassat i vaixell insígnia, «SMS Erzherzog Karl», al comandament del contralmirall Luciano von Ziegler, es va acostar a la bocana del port i va enarborar al pal major la bandera espanyola alhora que feia la salutació al canó; la seva salutació va ser contestada per les bateries del castell de Montjuïc i pel creuer espanyol «Princesa de Asturias», aquest últim va repetir la cerimònia d’hissar la bandera austríaca al seu pal major.

Els tres cuirassats visitants es van dirigir, sota la supervisió dels pràctics de guàrdia Carlos Mallol, José Gispert i Manuel Bayona, cap a l’escullera de l’est. No gaire lluny dels cuirassats ja estaven atracats els destructors «SMS Scharfschütze» i «SMS Uskoke» que havien arribat el dia anterior.

La visita de cortesia de l’esquadra austríaca es prolongaria fins al dia 18 de març i juntament amb els vaixells de l’Armada espanyola, el creuer «Princesa de Asturias» i el canoner «Temerario», serien testimonis i objecte de visita del Rei Alfons XIII.

L’esquadra austríaca

Els cuirassats

Aquests tres cuirassats pertanyien a una mateixa classe nomenada pel cap de sèrie «SMS Erzherzog Karl» i qualificats com cuirassats pré-dreadnought. Tots ells ostentaven noms en honor a arxiducs de la família reial austrohongaresa.

Van ser construïts a les drassanes Stabilimento Tecnico Triestino a Trieste, entrant en servei actiu l’any 1907 els «SMS Erzherzog Ferdinan Max» i «SMS Erzherzog Fiedrich», i el 1906 el «SMS Erzherzog Karl».

Tenien un desplaçament de 10.640 tones, i les dimensions eren de 126,2 metres d’eslora per 21,8 metres de màniga i 7,5 metres de calat. La seva planta propulsora constava de dos motors a vapor de quatre cilindres de triple expansió a dos eixos, amb una potència de 18.000 iHP que els donaven una velocitat màxima de 20,5 nusos i un radi d’acció d’unes 4.500 milles a 11 nusos. Dotació, 700 tripulants.

La seva artilleria principal estava formada de 4 canons de 240/40 mm Škoda en una torreta doble a proa i una altra a popa, 12 canons Škoda de 190/42 mm en torretes senzilles a tots dos costats del vaixell, 12 canons Škoda de 70/45 mm, 4 canons Škoda QF de 47/44 mm, 2 Škoda QF de 47/33 mm, 4 metralladores Vickers de 37 mm, 4 metralladores Škoda de 8 mm i dos tubs llançatorpedes de 450 mm. Les seves cuirasses protectores variaven des dels 240 mm a les torretes d’artilleria principals, 220 mm a la torre de comandament, 210 mm a la línia de flotació i fins als 55 mm a la coberta.

Els destructors

Els destructors austríacs «SMS Scharfschütze» i «SMS Uskoke» pertanyien a la mateixa classe anomenada «Huszár», de disseny anglès, basat en els destructors japonesos de la classe «Ikazuchi». Van ser construïdes 14 unitats entre 1904 i 1913; la primera unitat es va construir a les drassanes angleses de Yarrow Shipbuilders, a Londres, i de les següents s’encarregaria el govern austrohongarès, repartint la seva producció a les drassanes de Stabilimento Tecnico Triestino a Trieste (6 unitats), a les drassanes navals de Pola (1 unitat) i a Ganz-Danubius a Fiume (6 unitats).

Els destructors «SMS Scharfschütze» i «SMS Uskoke» van ser construïts a les drassanes de Stabilimento Tecnico Triestino, sent avarats al desembre de 1906 i juliol de 1907 respectivament, entrant en servei el 15 de setembre de 1907 el «Scharfschütze» i el 31 de desembre de 1907.

Desplaçaven 420 tones a plena càrrega amb una eslora de 68,4 metres per 6,25 metres de màniga i 1,8 metres de calat. Eren propulsats per dues màquines de quatre cilindres de triple expansió alimentades per 4 calderes Yarrow de 6.000 iHP dos eixos. La seva velocitat màxima era de 28 nusos i la seva autonomia de 500 milles nàutiques a 28 nusos. Dotació, 75 tripulants. Anaven armats amb un canó de 66/45 mm, 7 de 47 mm L/44 i dos tubs llançatorpedes de 450 mm.

Tots els vaixells d’aquesta esquadra austríaca van participar a la Primera Guerra Mundial. Els tres cuirassats van ser destacats a la Tercera Divisió de la flota austrohongaresa amb base a Pola, amb un discret protagonisme durant la guerra a causa de la seva inferioritat enfront dels moderns cuirassats del tipus dreadnought. En finalitzar la guerra els «SMS Erzherzog Fiedrich» i «SMS Erzherzog Karl» van ser cedits a França, mentre que el «SMS Erzherzog Ferdinan Max» va ser cedit al Regne Unit, tots ells com a compensació dels danys soferts durant la guerra.

D’altra banda els destructors «SMS Scharfschütze» i «SMS Uskoke» van sobreviure a la guerra, i després de la seva baixa van ser desballestats a Itàlia el 1920.

Preparatius al Portal de la Pau

Un dels esdeveniments a què participaria el rei Alfons XIII seria la visita a l’esquadra austrohongaresa, per això, l’equip de la Junta d’Obres del port de Barcelona, per prevenir cap accident davant l’aglomeració de gent i embarcacions privades que estava previst que assistissin a l’esdeveniment, va començar les obres de construcció d’un embarcador i un pavelló al Moll del Portal de la Pau. Aquest pavelló es va erigir a la zona central del moll amb unes dimensions de 20 metres de longitud per 6 d’amplada, estava adornat amb tota mena de teles, flors i plantes, a més de banderes i gallardets de les cases reials espanyoles i austríaca i perfectament il·luminat tant el seu interior com el seu exterior.

S’hi podia accedir des de terra i donava accés a l’embarcador pel seu costat de mar, amb un gran tendal protegint-lo de qualsevol inclemència meteorològica.

Arribada del rei

El rei Alfons XIII arribava a Barcelona per terra el dia 10 de març, concretament amb tren al baixador del carrer Aragó, prop del Passeig de Gràcia, on l’esperaven totes les autoritats civils i militars, a més d’un gran nombre de públic.

El mateix dia de la seva arribada, un dels actes més importants per a la ciutat on el rei Alfons XIII hi participaria, va ser la inauguració de les obres de la reforma interior de Barcelona. En aquests treballs s’enderrocarien diferents trams dels carrers Ample, Jupí, Arc d’Isern, Manresa i Basea, per poder construir una gran avinguda que amb el temps esdevindria l’actual carrer de Via Laietana.

Visita a l’esquadra

El dia 11 al matí el rei Alfons XIII, exercint el seu dret com a coronel honorari de l’exèrcit austrohongarès, va canviar les vestidures de civil per l’uniforme d’oficial d’aquell país, i des de Capitania general es va desplaçar amb el seu seguici al Portal de la Pau i al pavelló construït per a ell per la Junta d’Obres del Port.

Ningú va voler perdre’s tan règia visita, la Compañía Trasatlántica va noliejar tres vapors de les «golondinas» per a tot aquell que volgués contemplar l’esdeveniment des de l’aigua. El Reial Club de Regates, a més d’engalanar la seva seu, també va disposar d’embarcacions al llarg de la ruta que deuria efectuar la llanxa reial, tot això sense comptar les innombrables embarcacions privades que solcaven les aigües de port.

El rei Alfons XIII i el seu seguici format pel Sr. Maura, el duc de Sotomayor, el comte de Serrallo, el capità general el senyor Linares, el governador civil el Sr. Ossorio i l’alcalde de Barcelona, el Sr. Sanllehy, van pujar a bord d’una embarcació a vapor del creuer Princesa de Asturias, la qual anava pilotada pel ministre de Marina, el Sr. Ferrándiz, que va posar rumb al vaixell insígnia austríac «SMS Erzherzog Karl».

Durant el curt trajecte per les aigües del port, al rei el van acompanyar els acords de la Marxa Reial, més els visques del públic, els tocs de sirena dels vaixells mercants assortits al port i les salves d’artilleria del creuer Princesa de Asturias i del castell de Montjuïc. Al cuirassat ho estava esperant el contralmirant Luciano von Ziegler que després de guiar la visita al vaixell de guerra, va oferir un dinar al rei i al seu seguici. Acabada la visita al cuirassat, el rei es va traslladar al creuer «Princesa de Asturias», i després d’una altra visita guiada pel comandant, va tornar a canviar la vestimenta per un uniforme de cavalleria espanyola.

El vespre d’aquell mateix dia el Rei Alfons XIII abandonaria la ciutat pel mateix mitjà amb què va arribar, el tren, partint aquesta vegada des de l’estació de França.

L’esquadra austríaca encara romandria uns dies més a la ciutat, els cinc vaixells posarien fi a la visita de cortesia el dia 18 de març partint tots junts.

Més informació:
Diari La Vanguardia del dia 10 de març de 1908
Memòria de la Junta d’Obres del port de Barcelona 1907-1910
Revista La Hormiga de Oro del dia 14 de març de 1908