Al port de Barcelona existeixen diversos testimonis arquitectònics del pas del temps i de la història d’aquesta ciutat i del seu port. Un d’ells és gairebé centenari i és a la vista de tothom com un testimoni mut: es tracta del telefèric del transbordador aeri del port.

Les gestions per a la construcció del telefèric van començar el 1927, però a causa de diversos retards, inclosos problemes pressupostaris, les obres no es van iniciar fins a l’abril de 1929, finalitzant-se el 1931, arribant tard per a la mateixa Exposició.

Aquest transbordador aeri estava format per tres estacions: la primera, i estació motriu, es va situar al vessant est de la muntanya de Montjuïc, a Miramar, a 56 metres d’alçada; la segona estació es va construir al capdamunt d’una torre de 107 metres al moll de Barcelona i fou batejada amb el nom de torre de Jaume I; i la tercera estació es va erigir a prop del moll Nou, en una altra torre de 78,4 metres, anomenada torre de Sant Sebastià.

La construcció de les torres va comptar amb la participació de diverses empreses: la Compañía General de Construcciones va realitzar els fonaments; Material para Ferrocarriles y Construcciones S.A. es va encarregar de l’estructura metàl·lica; Remy i Cía. va construir l’estació de Miramar; i les empreses alemanyes Adolf Bleichert & Co. i AEG van instal·lar la maquinària, les cistelles i el sistema elèctric. L’explotació comercial va quedar a càrrec de la societat Ferrocarril Aéreo de San Sebastián-Miramar S.A.

A la torre de Jaume I, a 45 metres d’alçada, s’hi va instal·lar una plataforma on es va ubicar un restaurant amb capacitat per a 300 comensals, a més d’un bar i un mirador en una plataforma superior, a 85 metres d’alçada. Actualment aquest restaurant ha desaparegut, però encara es pot veure part de l’estructura que l’allotjava.

D’altra banda, la torre de Sant Sebastià tenia el valor afegit de permetre l’accés cap al i des del casino-balneari de la Barceloneta, que portava el mateix nom. En ambdues torres, els viatgers i visitants hi accedien mitjançant ascensors.

Ambdues torres i la seva estació a terra han sobreviscut al pas dels anys, a una guerra civil, a accidents d’helicòpters i a l’inevitable pas del temps, tot esperant que d’aquí a pocs anys compleixin els seus 100 anys.