Tot just havia sortit el sol i el vigia marítim del castell de Montjuïc es disposava a començar un nou dia obrint la seva llibreta per iniciar el part de les escales d’aquella jornada. Al full hi constava: 18 de març de 1920. Primer va anotar les arribades: de Palma, vapor correu Mallorca; d’Anvers i escales, vapor Helvetier belga amb càrrega general; de Palamós, el pailebot Joven Paquito; i de Cadis, el creuer Princesa de Asturias de l’Armada espanyola. Després va apuntar les sortides, amb un total de cinc vapors, un d’ells alemany. A més, també va tenir en compte la distància dels vaixells que havien sortit el dia anterior i els albiraments de vaixells que no entraven a port.

Tanmateix, a mesura que s’aixecava el dia i gràcies les seves potents ulleres de llarga vista, va poder observar a la llunyania, a les dàrsenes interiors del port, una gran gentada i una activitat creixent de petites embarcacions que s’arremolinaven entre els molls de Barcelona i Catalunya. Allà estava a punt de succeir alguna cosa important; era moment de deixar de mirar el mar durant unes hores i centrar l’atenció en el cel, ja que estava a punt d’enlairar-se un hidroavió amb correu aeri amb destinació a Palma de Mallorca.

El correu aeri a Espanya

Els primers vols amb correspondència no van venir de cap companyia aèria espanyola, sinó francesa. Seria l’1 de setembre de 1919 quan dos avions Breguet XIV de les Línies Aèries Latécoère van entrar a Espanya seguint la costa mediterrània amb rumb sud; havien enlairat de Tolosa i es dirigien a Rabat amb correspondència. Van fer escala a l’aeròdrom del Prat i més endavant van descansar al de Rabassa, a Alacant. Aquest vol va inspirar i il·lusionar molts, i aviat es realitzaria un experiment similar a Espanya.

Seria una empresa catalana la que posaria els mitjans per transportar correspondència de Barcelona a Palma de Mallorca, amb els hidroavions de Talleres Hereter S.A., dirigida per l’enginyer i pilot Jorge Loring. Aquesta havia de ser una empresa atrevida, com ho havia estat a la primera meitat del segle XIX connectar la península amb les illes Balears amb els vapors el Balear i el Mercurio de la Compañía Catalana de Vapor.

L’aeronau seleccionada va ser un SIAI Savoia S.9 de disseny italià, que va ser enviat a Barcelona juntament amb el pilot Guido Janello. Es tractava d’un hidroavió biplà monomotor, dissenyat per a tasques de reconeixement i que fins i tot podia anar armat amb una metralladora i algunes bombes.

Tenia una envergadura de 13,2 metres, una longitud de 9,87 metres i una alçada de 3,60 metres. El seu pes en buit era d’1.200 kg i era propulsat per un motor FIAT de 280 HP, amb el qual podia arribar als 188 km/h; la seva tripulació constava de dues a tres persones i era capaç de portar fins a 600 kg de càrrega.

Va ser avarat la tarda del 17 de març de 1920 al port de Barcelona, i el pilot Guido Janello, acompanyat de l’enginyer Jorge Loring, el van posar a prova amb un vol d’onze minuts. Aquella mateixa tarda un altre avió seria avarat i es provaria, un SIAI S.13 com els utilitzats per l’Aeronàutica Naval. Aquest segon aparell, pilotat per Guido Janello, va realitzar un vol de prova acompanyat per un reporter gràfic; el vol va tenir una durada de vuit minuts.

Aquestes dues proves amb els hidroavions S.9 i S.13 tan sols eren un aperitiu del que estava a punt d’esdevenir en unes poques hores i de la fita històrica que succeiria entre els ports de Barcelona i Palma de Mallorca.

El primer viatge

L’espectacle aeri del dia anterior tan sols va ser un avançament del que havia de succeir aquell matí. L’instant de màxima expectació va tenir lloc en el moment precís en què, mitjançant una grua, es va procedir a la avarada de l’aeronau sobre les aigües del port. Poc després, l’aviador italià Guido Janello i l’enginyer Jorge Loring van inspeccionar l’aparell; eren les 10 hores i 30 minuts.

Durant l’hora següent van carregar l’hidroavió SIAI S.9 amb algunes cartes; entre aquestes hi havia un missatge de l’alcalde de Barcelona, Antonio Martínez Domingo, al seu homònim de Palma de Mallorca i a la seva gent. A més, es va carregar la valisa amb premsa del dia, amb els diaris: La Vanguardia, Diario de Barcelona, El Noticiero Universal, Las Noticias, La Veu de Catalunya, El Correo Catalán, La Publicidad, El Liberal, El Diluvio, Diario del Comercio, Gaceta de Cataluña, El Mundo Deportivo, El Sport i El Sol. I un ram de flors per a la mare de Pedro Garcías, vicepresident del consell d’administració dels Tallers Hereter, que residia a Mallorca.

Un cop finalitzada la càrrega de l’aeronau i després d’haver-se acomiadat de les autoritats a les 11 hores i 25 minuts, els tres tripulants van pujar a l’aeronau i, després d’engegar el motor, van realitzar alguna maniobra a la dàrsena abans d’agafar embranzida i enlairar-se a l’alçada del Moll de Catalunya. Curiosament, en el seu enlairament es va albirar a la llunyania el correu aeri de Tolosa a Rabat que es dirigia al Prat. El viatge va ser tranquil i així va quedar reflectit al diari de bord: van sortir de Barcelona a les 11.30 hores i van ameritzar a Mallorca a les 12.43 hores.

L’arribada a Palma no va ser menys espectacular que la sortida: hi havia una immensa gentada esperant l’hidroavió procedent de Barcelona. Després de deixar l’aeronau amarrada, van ser rebuts per les autoritats locals. Hi havia tanta gent que va caldre pujar a un cotxe per dirigir-se fins al Círculo Mallorquín i, tot i així, el vehicle amb prou feines avançava; tothom volia veure els herois del dia.

El retorn a l’aparell tampoc no va ser senzill i, un cop assolit i revisat, els aviadors es van disposar a embarcar nova correspondència, premsa local i, sobretot, no hi podien faltar ensaïmades acabades de sortir del forn.

A les 14 hores i 55 minuts s’enlairava l’Hereter-Savoia S.9 de Palma de Mallorca; el seu pilot i passatgers eren els mateixos i van posar rumb cap a la ciutat Comtal. Si en el viatge d’anada van assolir una altitud de 2.500 metres, en el de tornada van arribar fins als 2.240 metres, una alçada més que suficient per ser rebuts de lluny pel massís de Montserrat.

El viatge històric va acabar a les 16 hores i 47 minuts ameritzant a les aigües del port de Barcelona. Aquesta vegada, el primer a rebre’ls va ser l’administrador de Correus de la ciutat, que va donar ordre de repartir el correu directament des del moll.

A la valisa hi havia correspondència per al governador civil i per a l’alcalde. Es van repartir els diaris de Mallorca i, per descomptat, les ensaïmades van ser degudament degustades.

El llegat del primer vol

Més enllà d’aquest primer vol, la idea del correu aeri va tenir poc recorregut i la línia Barcelona–Palma–Barcelona no va aconseguir consolidar-se, com tampoc no ho va fer la companyia Talleres Hereter, que va tancar un any més tard. Qui sí que va poder explotar aquesta línia va ser la Compañíia Aero Marítima Mallorquina (CAM), a càrrec de Josep Tous Ferrer, que va inaugurar el servei de correu aeri el 20 de març de 1922. Va començar amb una flota de dos hidroavions Macchi i dos Savoia, però va tenir un èxit parcial. La manca d’una subvenció estatal va provocar la suspensió dels vols; tot i així, es van realitzar més de 50 vols entre Barcelona i Palma amb correspondència.

Talleres Hereter va obrir el camí del correu aeri a Espanya, gràcies en part a l’enginyer i aviador Jorge Loring. La seva història i biografia van quedar reflectides en el documental “Huellas en el cielo, Jorge Loring y la odisea del zepelín”, de Sonia Tercero Ramiro i Susan Youdelman-Azcona, que es pot veure complet a YouTube.

Més informació:
Correus aeris de Barcelona a Palma i retorn, al diari La Vanguardia del 19 de març de 1920, pàgina 7
Article «Las líneas aéreas postales en perspectiva histórica», de Carlos Saldaña, publicat el 10 de desembre de 2010 a la pàgina web de la Fundació ENAIRE
Article «Inicio del transporte aéreo en Europa (hace cien años)», de Cecilio Yusta Viñas, publicat a la revista Aeroplano, any 2020, núm. 38