El dia 28 de maig de 1952, a les dotze del migdia, enfilava la bocana del port de Barcelona el vaixell insígnia de la Segona Flota del Mediterrani de l’Armada espanyola, el creuer Miguel de Cervantes. A bord viatjava el cap d’Estat espanyol, Francisco Franco, i la seva família, que dies abans havien embarcat al port de València amb destinació a Barcelona per participar en el XXXV Congrés Eucarístic.

Segons les cròniques de la premsa de l’època, el port i els seus voltants, així com els vaixells presents, estaven plens de gent que vitorejava Franco al seu pas. El canoner Magallanes, que havia arribat unes hores abans, fou l’encarregat de saludar el creuer amb una salva de vint-i-un canonades quan passava a l’altura del Moll de Barcelona. El creuer Miguel de Cervantes es dirigí davant del Portal de la Pau, lloc on l’esperaven les autoritats civils i militars de la ciutat, i on estava previst que desembarqués el cap d’Estat.

Acabada la cerimònia de benvinguda, els vaixells de guerra sota el comandament de l’almirall José Cervera es dirigiren als seus respectius molls assignats. Aquests vaixells eren els destructors Álava, Gravina i Liniers, que procediren a atracar al Moll de Barcelona, parament sud; els minadors Eolo i Tritón amarraren les seves amarres al Moll de Bosch i Alsina, i els auxiliars RR-10 i Azor al Moll de Barcelona, parament est; mentre que el transport Tarifa ho féu al costat del canoner Magallanes, al parament nord.

El Congrés Eucarístic

El XXXV Congrés Eucarístic Internacional de Barcelona, sota el lema «La Eucaristía y la Paz», fou el primer congrés celebrat després de la Segona Guerra Mundial, essent l’anterior més immediat el de Budapest (Hongria) l’any 1938. Mitjançant aquest congrés, el règim del general Franco intentà una tímida obertura internacional després de l’aïllament al qual estava sotmès el seu govern.

El bisbe de Barcelona, el Dr. Gregorio Modrego (1914-1972), fou l’encarregat de promoure aquest esdeveniment, que tingué lloc entre els dies 27 de maig i 1 de juny de 1952, i en el qual participaren religiosos de 77 països. Entre ells hi havia 300.000 congressistes, més de 15.000 religiosos i seminaristes, 302 arquebisbes, bisbes i abats, així com 12 cardenals, i s’hi ordenaren 820 preveres.

El Congrés Eucarístic començaria amb l’arribada del cardenal Tedeschini com a llegat del papa Pius XII. Tedeschini féu el seu viatge per terra, entrant a Espanya amb tren per Portbou. Després de recórrer Catalunya de nord a sud, arribà a Barcelona el dia 27, on començà el seu recorregut per la ciutat des del Portal de la Pau, al port de Barcelona. Des d’allí, el cardenal i el seu seguici iniciaren un recorregut en cotxe descobert fins a la catedral, passant per les Rambles, la plaça de Catalunya, el carrer Fontanella, la Via Laietana, la plaça d’Antoni Maura i l’avinguda de la Catedral, finalitzant a la plaça Nova, al costat de la catedral de Barcelona.

El dia de la seva inauguració es trobaven presents a la catedral de Barcelona totes les autoritats eclesiàstiques, civils i militars, juntament amb el bisbe Modrego i el cardenal Federico Tedeschini. Durant les llargues jornades del congrés es van celebrar diversos actes en punts emblemàtics de la ciutat comtal, tots ells amb el lema «La Eucaristía y la Paz» com a capçalera.

Així doncs, el dia 28 de maig a la tarda, la comitiva posà rumb des de la Rambla de Catalunya en direcció a la plaça de Pius XII. Una gran multitud acompanyà el cardenal Tedeschini al llarg de la Diagonal. A la plaça s’havia habilitat un altar des d’on es va celebrar «La Eucaristía y la Paz familiar» amb 200.000 congressistes. Acabada la cerimònia, el cardenal Tedeschini impartí la benedicció papal, i l’acte conclogué amb un missatge del mateix papa Pius XII.

El dia 29, a la Basílica de Santa Maria del Mar, se celebrà «La Eucaristía y la paz individual i social» amb obrers i camperols. El dia 30, sota el lema «La Eucaristía y la paz internacional», els religiosos es traslladaren a diferents centres hospitalaris i cases particulars. El dia 31, al Palau Nacional, amb el lema «La Eucaristía y la paz eclesiástica», i al Palau de la Música Catalana, es dedicà una jornada poètica; finalment, l’1 de juny es procedí a la clausura del congrés a la plaça de Pius XII.

Els vaixells hotel

Des de 1940 gairebé no s’havien construït nous edificis d’habitatges a preus assequibles. La immigració procedent de tots els punts d’Espanya cap a la ciutat comtal, agreujada per l’evident escassetat d’habitatge econòmic, va començar a fomentar al voltant de la ciutat diverses barriades amb construccions de baixa qualitat.

D’altra banda, la disponibilitat hotelera de la ciutat era molt escassa, i encara que, a temps per a la celebració del Congrés, s’inauguraren alguns hotels, la capacitat per acollir els 300.000 congressistes nacionals i estrangers continuava sent molt limitada, i en alguns casos l’allotjament no complia els requisits mínims. Es van haver d’improvisar allotjaments en cases particulars i de familiars de religiosos, convents, internats i albergs, però tot i així seguia sent insuficient.

Tanmateix, la ciutat de Barcelona disposava d’un últim recurs al qual es podia recórrer en cas de necessitat: el mar i el seu port. Molts dels pelegrins arribaren a Barcelona per terra —en tren, cotxe o autocar— i alguns amb avió, però d’altres, provinents de l’altre costat de l’oceà Atlàntic o de països llunyans, preferiren viatjar en vaixell. Aquesta gran afluència de vaixells de passatgers d’arreu del món fou aprofitada per l’organització del Congrés Eucarístic, que convertí molts dels transatlàntics arribats en hotels flotants.

Com a mínim dotze d’aquests vaixells, en arribar, quedaren internats al port de Barcelona, servint d’allotjament per a molts dels pelegrins provinents del continent americà, sense comptar els altres vaixells de línia que feren escala al port durant aquells dies en els seus viatges rutinaris a Barcelona.

El dia 27 de maig començaren a arribar els primers transatlàntics que havien de servir com a hotels flotants. Dos dels més esperats foren el Constitution i l’Independence, de la companyia nord-americana American Export Lines. Ambdós vaixells eren bessons i tenien un desplaçament de 23.700 tones i una eslora de 208 metres. Foren construïts per Bethlehem Steel Corporation als seus drassanes de Fore River, a Quincy (Massachusetts), i entraren en servei l’any 1951. Entre tots dos vaixells transportaren més de 1.300 pelegrins provinents dels Estats Units i del Canadà; a bord del Constitution residí temporalment el cardenal nord-americà Francis Spellman, i a bord del transatlàntic s’habilitaren fins a dotze altars des d’on es feien misses diàriament.

Per part espanyola, foren habilitats cinc vaixells com a hotels flotants. Aquests eren el Conde de Argelejo, de la companyia Empresa Nacional Elcano de la Marina Mercante, que portà amb ell 100 pelegrins cubans; el Ciudad de Cádiz, el Ciudad de Sevilla i el Rey Jaime I, de la Companyia Trasmediterránea, i el Cabo de Hornos, de la Companyia Ybarra, aquest darrer amb 150 pelegrins argentins i xilens.

El Corrientes argentí, de Dodero Lines, portà 500 pelegrins; i uns altres 600 pelegrins arribaren amb els vaixells Negbah, de la ZIM Lines israeliana, i el Pace, italià, d’Ignazio Messina & C., i en arribar a Barcelona realitzaren les funcions d’hotels flotants.

A tots aquests caldria afegir la resta de vaixells que navegaven en trànsit cap a Barcelona i transportaven més pelegrins. Alguns d’ells foren l’Augustus (420), el Saturnia (126), el Homeland (95), el Surriento, l’Auriga, el Foch, amb congressistes de Casablanca, el Ville d’Alger, el Champion i el Provence.

El barri del Congrés

Per commemorar l’èxit del congrés, el Dr. Modrego impulsà la creació de barriades d’habitatges socials destinades a famílies de treballadors. La més important fou la que es construí al voltant de Can Ros, també coneguda com a Ca l’Armera, en uns terrenys propietat de la família Ros i Ramís, que vengueren setze hectàrees i mitja al Patronat d’Habitatges del Congrés Eucarístic per poder iniciar la construcció.

Un any després del Congrés Eucarístic, al maig de 1953, sota la direcció dels arquitectes Josep Soteras Mauri, Antoni Pineda i Carles Marqués, començà l’urbanització i la construcció d’un nou barri a la ciutat, denominat «El Congrés».

Les obres es prolongaren fins al 1968, i en total es construïren poc més de 6.000 pisos, amb els quals s’intentà pal·liar la manca d’habitatges, tan necessària per a tota la classe obrera procedent de tot el territori nacional.

Tal com explica el periodista Xavi Casinos en el seu blog, avui dia encara es pot veure la pedra fundacional del barri a la cantonada del carrer Felip II amb la plaça del Congrés.

Però aquest no és l’únic record que es conserva d’aquells dies del Congrés Eucarístic. Al barri del «Congrés i els Indians» es troben les places del Congrés Eucarístic i del Dr. Modrego, i no gaire lluny, davant de la parròquia de Sant Pius X, hi ha el carrer del cardenal Tedeschini.

No cal menysprear, i caldria recordar, l’excel·lent treball logístic dut a terme per la Junta d’Obres del Port, que aconseguí organitzar i subministrar els vaixells hotel i el trànsit habitual del port de Barcelona, només igualat per un altre esdeveniment succeït quaranta anys més tard: els vaixells hotel dels Jocs Olímpics de 1992.

Més informació al llibre «Los barcos hoteles del puerto de Barcelona» disponible en Amazon:

Altres fonts:
Article a la Wikipedia del XXXV Congrés Eucarístic de 1952
Article «Llegada del Caudillo de España a Barcelona», al diari La Vanguardia espanyola del dia 29 de maig de 1952
Article d’Enric Siches publicat al diari Marítimas «XXXV Congreso Eucarístico Internacional – 1952» del dia 3 de setembre de 1999