L’1 de maig de 1832 el guaita marítim del castell de Montjuïc es preparava per a una nova jornada de treball, aleshores encara no existia el sofisticat sistema de senyalització que un dels seus predecessors dissenyaria, però així i tot tenia el seu propi codi, encara que en aquesta jornada no li seria de gran utilitat. Va poder observar a l’horitzó una columna de fum, es va preparar per informar d’un incendi a bord d’un vaixell en aproximació, però no era un incendi. En principi era un vaixell aparellat de corbeta, però amb una xemeneia que expulsava una fosca columna de fum i al seu pal onejava la bandera francesa.

El cor li va fer un salt, coneixedor de tot tipus de vaixells que naveguen pels mars i oceans, aviat va veure que era una de les noves naus propulsades mitjançant la nova invenció de la màquina a vapor. Encara no s’havia vist un d’aquests vaixells per Barcelona, ​​almenys durant el seu torn i a falta d’un senyal i denominació apropiat per a aquest vaixell va anotar al diari “corbeta a vapor francesa”. En aproximar-se a port es va poder identificar millor el vapor, era el «Sphinx», el primer vapor de guerra de la marina francesa i possiblement el primer vapor a recalar al port de Barcelona.

Al 1832 començava la revolució industrial a Barcelona i una fàbrica anomenada «El Vapor» liderava aquest moviment l’activitat principal del qual era la manufactura tèxtil amb l’ajuda de les màquines a vapor. Tot i això, encara faltava una mica per veure arribar per mar vapors amb l’ensenya espanyola i els primers vaixells amb aquest mitjà de propulsió que van visitar Barcelona van ser francesos. Fins a l’arribada del vapor «El Balear» el gener de 1834 tan sols un vapor francès, a més de l’»Sphinx», havia visitat el port de Barcelona i a partir d’aquell moment a poc a poc es van començar a veure molts més vapors en línies comercials.

El «Sphinx» es trobava de pas, provenia de Toló i aviat seria requerit per a una missió especial. Com a vaixell militar equipat amb una potent màquina a vapor degué donar escorta i remolcar el «Luxor» que portava una preada càrrega en forma d’obelisc procedent del Temple de Luxor a l’antiga ciutat de Tebes.

El «Sphinx»

El primer vapor de la marina de guerra francesa seria concebut a la ment de l’enginyer Jean-Baptiste Hubert que, el 21 d’octubre de 1828 signa i registra uns plànols per instal·lar una màquina a vapor de 160 HP més. Aquests plànols serien utilitzats per dissenyar el «Sphinx». A partir d’aquest disseny se’n van succeir d’altres com el «Meteore» de 1833; el «Pluton» de 1836 amb una màquina de 220 HP construït a partir dels plànols del «Véloce», vapor que va servir com a base per a diversos vaixells; i el 1841 la potència de les màquines ascendeix per construir les fragates com «l’Asmodée», la «Gomer» i el «Monge» amb un propulsor de 450 HP.

Seria construït a l’arsenal de Rochefort i avarat el 3 d’agost de 1829 amb l’evocador nom de «Sphinx», el resultat va ser una corbeta de fusta amb proa de violí de 46 metres d’eslora per 8 metres de màniga (14,2 amb les rodes de pales) i 3,3 metres. La seva màquina a vapor es va comprar al Regne Unit, estava fabricada per la firma Fawcett de Liverpool i li donava una potència de 160 HP que estava connectada a dues rodes de pales de 5,94 metres de diàmetre que li donaven una velocitat de 7 nusos. A més, comptava amb el seu aparell de corbeta repartit en tres pals i 747 m² de superfície vèlica. Dotació, 90 tripulants.

No obstant això, aquest vapor com molts altres no van tenir un bon començament i no tots veien amb bons ulls la incorporació dels vapors a les flotes de guerra. En principi i gràcies a la seva màquina de vapor aquests vaixells eren molt útils al port per ser utilitzats com a remolcadors, però a alta mar tenien un desavantatge important i era el seu elevat consum de carbó. Però no tot serien inconvenients i el comandament de la marina aviat els va trobar una funció, la de vaixells de correu o avisos. Tant és així que va ser mitjançant el «Sphinx» com es van assabentar a França de la captura d’Alger.

Poc després de la visita de l’»Sphinx» a Barcelona, ​​la marina de guerra li va trobar una altra utilitat al vaixell, aprofitant una vegada més la potència de la seva màquina a vapor. Aquesta funció seria la de remolcar fins a París al «Luxor», un vaixell especialment construït per transportar un obelisc des d’Egipte a França i que seria instal·lat a la plaça de la Concòrdia.

L’obelisc

L’obelisc en qüestió va ser un dels dos que el virrei d’Egipte Mehmet Ali Pasha va regalar al rei Carles X, encara que la idea original va ser de Napoleó. L’encarregat del projecte per transportar-lo a França va recaure a l’enginyer de la marina Armand Florimond Mimerel, que a més va ser l’encarregat de seleccionar l’obelisc. Aquest va ser el que estava erigit a la part occidental del Temple de Luxor de 23 metres d’alçada datat de la Dinastia XIX d’Egipte.

Per aconseguir aquesta empresa es va construir un vaixell a mida, el «Luxor», no s’havia construït mai nau com aquesta. Tenia una eslora d’uns 42 metres i 8 metres de màniga, la seva quilla era plana amb un calat d’1,82 metres, quilla que per cert en tenia cinc per aconseguir un reforç més gran de tota l’estructura, i disposava d’una proa desmuntable, com els dels vaixells Ro-Ro de transports de carrega rodada d’avui dia. El seu casc era de fusta blanca enquitranada i es revestiria amb coure, però es va desestimar per estalviar pes. La seva propulsió era a vela, mitjançant un aparell repartit en tres pals que no estaven instal·lats de forma convencional sobre la quilla central ja que allà es recolzava la seva preuada càrrega, sinó que estaven muntats sobre sabates elevades.

El «Luxor» va salpar de Toló a l’abril de 1831 i va remuntar el Nil, després de retirar l’obelisc de l’emplaçament que havia ocupat els darrers tres mil anys es va haver d’esperar uns mesos que el riu Nil augmentés el seu cabal, i en data de 28 d’agost de 1832 posava rumb cap a la desembocadura arribant a Alexandria el 2 de gener de 1833, aquí l’estava esperant el «Sphinx».

L’1 d’abril de 1833 el «Luxor» remolcat pel «Sphinx» parteixen d’Alexandria, els primers ports que van visitar van ser el de Rodes el 6 d’abril i el de Corfú el 23 d’abril per avituallar-se de carbó. El 10 de maig arriben a Toló, però abans deuen fer quarantena a causa d’una epidèmia de còlera i parteixen dotze dies després. El 30 de juny arriben a Gibraltar, el 12 de juliol arriben al Cap San Vicente i el 20 de juliol a la Corunya. A partir d’aquest punt ja toquen aigües franceses, el destí és proper, el 12 d’agost toquen port a Cherburg, els visita el rei Lluís Felip I de França. Només els quedaven dos ports, remunten el riu Sena i passen per Rouen el 14 de setembre i al seu destí a París el 23 de desembre de 1833. Després d’aquesta missió de remolc a l’»Sphinx» encara li quedava una altra tasca, des de la regió del riu Aber-Ildut a Finistère remolca al «Luxor» amb diversos blocs de granit amb què formarien la base de l’obelisc.

La instal·lació de l’obelisc i la decisió d’on posar-lo va ser una tasca tan àrdua i complicada com el desmuntatge d’Egipte i el transport a França. Finalment es va aconseguir instal·lar el monument a la Plaça de la Concòrdia el 25 d’octubre de 1836 davant de centenars de milers de persones i sota els acords de l’ària «O, Isis und Osiris» de la Flauta Màgica de Mozart.

Acabada aquesta aventura, el vapor «Sphinx» no tindria una llarga vida, el 6 de juliol de 1845 el «Sphinx» parteix de la ciutat algeriana de Dellys amb rumb al port d’Alger, al comandament es troba el tinent Muterse. Desafortunadament una espessa boira va cobrir la seva ruta i un error de càlcul els va portar a embarrancar a Cap Matifo, al rescat van acudir els vapors «Caméléon», «Chimère» i «Tartare» però poc van poder fer per ell i van donar al vapor per perdut salvant tota la seva tripulació.

Molts anys més tard, el «Groupe de Recherche a Archélologie Navale» francès sota la direcció de Max Guérout va localitzar les restes del «Sphinx» el 25 de juny de 2005, les seves restes descansen a quatre metres de profunditat.

Més informació:
Fitxa del vapor «Sphinx» i el seu naufragi a la pàgina web del «Groupe de Recherche a Archélologie Navale»
Article «Los obeliscos egipcios. La Aventura del obelisco de Ramsés II en la Plaza de la Concordia de París» al bloc «Algaros, Arte e Historia» d’Alfredo García.
Dossier «Le voyage de l’obélisque» a la pàgina web del Musée National de la Marine