El dia 13 de març de 1907 feia la seva entrada al port de Barcelona el vaixell cabler «Càmbria», procedia del Regne Unit i, al comandament del capità Leach, havia trigat vuit dies a fer la travessia.

Aquesta seria una de les dues visites que aquest vapor faria al port de la ciutat Comtal amb la missió d’instal·lar un cable telegràfic submarí entre Barcelona i Palma de Mallorca.

Els vaixells cablers

Els primers vaixells cablers es remunten a mitjans del segle XIX quan la tecnologia del telègraf va començar a expandir-se pel món. Les companyies de telecomunicacions del moment van veure necessària la connexió per terra i mar mitjançant cables. Per terra la solució va ser senzilla, però per mar era molt més complicada, ja que calia aïllar el cable de l’aigua. Part de la solució la va donar Samuel Morse quan va enfundar un cable telegràfic amb cànem enquitranat i cautxú indi i el va provar al port de Nova York.

Els experiments van seguir fins que a Anglaterra es va descobrir que la gutaperxa era un excel•lent material aïllant, i així va ser com al setembre de 1851 la Submarine Telegraph Company va instal·lar un cable submarí al Canal de la Manxa. Aviat es va anar connectant el continent europeu creant una xarxa, però faltava poder connectar un continent amb un altre. El primer intent de connectar Europa amb Amèrica del Nord es realitzaria el 1866 mitjançant el vapor «Great Eastern».

A Espanya el primer cable submarí s’instal•laria entre Tarifa i Ceuta el 1859, però alguna cosa va sortir malament i el projecte va acabar en fracàs. En canvi, millor aniria el cable submarí instal·lat a Barcelona el 1860 que connectava amb Maó, aquest tenia una longitud de 333,5 quilòmetres i va ser instal•lat pel vapor anglès «Stella»; també s’instal·laria un altre cable que connectaria València amb Eivissa. A principis de 1870 es van instal·lar tres cables més entre Barcelona i Marsella, Barcelona i Itàlia i Barcelona i Egipte, aquest últim sense passar per les illes balears.

Però aquesta nova tecnologia requeria nous mitjans i en aquest cas nous vaixells, el primer vaixell cabler que es va construir el 1873, era el «CS Hooper» (el prefix CS es refereix a Cable Ship, o vaixell cabler) per a la companyia anglesa de Hooper’s Telegraph Works. A aquest el van seguir el «Seine» i el «Faraday» de la Siemens Brothers. Alguns van ser utilitzats durant la guerra com «l’Alert», un vapor a rodes de 1890 que durant la Primera Guerra Mundial va tallar cables submarins alemanys. I el 1905 es va construir el «Canbria».

El «Cambria»

Seria construït per les drassanes angleses de Swan, Hunter & Wigham Richardson Ltd. per a la companyia Telegraph Construction and Maintenance Company Ltd., la seva avarada es duria a terme el 22 de novembre de 1904 i les obres de construcció acabarien el gener de 1905.

Desplaçava 1.955 tones de registre brut amb una eslora de 86,2 metres per 11,3 metres de màniga i 4,9 metres de pes. Era propulsat per dues màquines a vapor de tres cilindres i 294 NHP de potència que connectades a dos eixos li donaven una velocitat màxima de 12 nusos.

Aquell mateix any de 1905 faria el seu primer treball al instal·lar un cable submarí que connectés les localitats de Cans a Nova Escòcia amb Waterville a Irlanda i Weston-super-Mare al Regne Unit. Després el 1906 connectaria les Illes Shetland amb les Illes Fèroe i Islàndia. Aquests treballs d’instal·lació els va combinar amb altres de reparació amb una agenda molt atapeïda fins al 1907.

El cable Barcelona-Palma

Davant la necessitat de connectar aquests dos importants ports mediterranis, el govern va posar a subhasta el contracte per a la instal·lació del cable submarí sent la vencedora la companyia anglesa de Telegraph Construction and Maintenance Company Ltd. que instal·laria el cable amb el vaixell cabler «Cambria». Després de la signatura del contracte, es va organitzar una comissió que viatjaria a Londres per inspeccionar el mètode de construcció d’aquesta companyia. En aquesta comissió estaven: Felipe Hernado, comissionat pel Govern espanyol; Ramon Puyol, director de la secció de Telègrafs de Barcelona; Juan Martínez, subdirector de Telègrafs amb destinació a Madrid; Ramón Cambón, cap de Telègrafs de Barcelona i José Camino, delegat del Govern.

El cable va ser instal·lat entre la platja de Somorrostro de Barcelona a l’alçada de la Secció Marítima de l’Exposició de 1888 i la platja de Cala Major de Palma amb una longitud de 145,9 milles nàutiques. El cable estava fabricat en diferents gruixos proporcionals a la profunditat a què havia de quedar instal·lat, el sondeig màxim va tornar un resultat de 1.160 metres de profunditat. Així mateix, anava protegit amb 12 filferros de ferro galvanitzat d’un diàmetre de 3.759 mm i una armadura protectora de 14 fils de 7.111 mm.

Al final de les obres, l’empresa contractada per a la instal·lació del cable submarí va organitzar un banquet a bord del «Cambria» per celebrar la fi dels treballs.

Les instal·lacions a terra

L’antiga l’estació telegràfica de Barcelona, ​​després de molts trasllats, era a la Ronda de la Universitat número 17 cantonada amb el carrer Balmes.

En aquestes instal·lacions també hi havia l’oficina del cable de Bilbao a Marsella i la delegació de la Spanish Telegraph Company Limited. Potser la manca d’espai va requerir que es busqués un local alternatiu al carrer Pelai número 1 que complementava el de Ronda d’Universitat. El mateix 1907 una altra estació es va instal·lar al port de Barcelona, ​​concretament al nou edifici de la Junta d’Obres del Port situat davant del Portal de la Pau.

Tornant al «Cambria»

El 1912 canviaria de companyia, ara treballaria per a l’Eastern Telegraph Company i després seria noliejat per la Western Telegraph Company per a la reparació i renovació de cables a la costa d’Amèrica del Sud. Aquest seria un de tants destins que fins a 1945 tindria el vaixell cabler, i excepte alguns treballs a Ciutat del Cap, Zanzíbar, el Mar Negre i el Mediterrani la seva zona de treball serien les Índies Occidentals i Sud-amèrica. Seria en aquesta darrera regió, concretament al port de Montevideo on trobaria la seva fi, quan el vapor uruguaià «Almirante Rodríguez Luis» el va envestir i el va enfonsar el 8 de novembre de 1945.

Més informació:
Revista la Ilustració Catalana del 24 de març de 1907 Nº199 via Hemeroteca Digital de la Biblioteca Nacional de España
Revista la Ilustración Española y Americana del 8 d’abril de 1907 Nª 13 via Hemeroteca Digital de la Biblioteca Nacional de España
Història del vaixell cabler «Cambria» a la pàgina web History of the Atlantic Cable & Undersea Communications de Bill Burns
Article «Diferents seus de telègrafs a Barcelona» publicat a la pàgina web de la Asociación de Amigos del Telégrafo de España