El dia 15 de juny de 1907 el guaita marítim del castell de Montjuïc avisava de l’albirament d’una esquadra de l’Armada espanyola que navegava en demanda de port, els vaixells identificats eren el creuer cuirassat «Carlos V», el creuer protegit «Lepanto» i els torpediners «Número 1» i «Número 15», aquest últim portava a remolc el pontó «Cocodrilo».

Els vaixells d’aquesta esquadra, que procedia d’aigües de Cartagena i Alacant on van estar ensinistrant-se en el llançament de torpedes, al entrar al port de Barcelona van quedar atracats de la següent manera: al Dic de l’Est els creuers «Carlos V» i «Lepanto», els torpediners al Moll de Drassanes, i el pontó «Cocodrilo» va fondejar entre els molls d’Espanya i Barcelona.

Aquesta no era la primera visita dels creuers «Carlos V» i «Lepanto» al port de la ciutat Comtal, l’estrena era per als torpediners «Nº 1» i «Nº 15», però aquesta visita era especial per l’arribada a remolc del pontó «Cocodrilo». Aquest vaixell va ser un antic canoner construït el 1876, i el 1908 a bord del mateix, al port de Barcelona, s’inauguraria l’Escola Flotant de biologia marina al càrrec de la Comissió Oceanogràfica dirigida pel capità de fragata D. Joaquín de Borja, convertint-se d’aquesta manera en el precursor, entre d’altres, de l’actual Institut de Ciències del Mar.

El «Cocodrilo»

Aquest canoner pertanyia a una sèrie de tres vaixells encapçalats pel «Pelícano» seguit pel «Salamandra» i «Cocodrilo», que van ser construïts entre 1874 i 1875 entre les drassanes de La Carraca, Ferrol i Cartagena respectivament.

Desplaçava 220 tones a plena càrrega amb una eslora de 34,4 metres per 6,40 metres de màniga i 2,07 metres de calat mitjà. Era propulsat per una màquina de triple expansió construïda per Portilla White i Cía a Sevilla; tenia una potència de 200 IHP i estava connectada a dos eixos que li donaven una velocitat màxima de 8 nusos i una autonomia de 900 milles nàutiques. Dotació, 44 tripulants.

El casc d’aquests vaixells era de fusta i el seu armament inicial constava d’un canó ratllat Palliser de 16 cm a proa i un altre de 8 cm a popa, el 1879 seria substituït per un canó Hontòria de 12 cm a proa i una metralladora Nordenfelt de 11 mm a popa.

Abans de la seva arribada a Barcelona el «Cocodrilo» va tenir una vida operativa molt activa, una de les primeres destinacions va ser l’Esquadra d’Instrucció al comandament del contraalmirall D. Santiago Durán; també va ser emprat com a guardacostes en aigües d’Andalusia i Maó, en aquest darrer destí l’octubre de 1879 rescataria la goleta mercant Juanica Ciar, a més d’ajudar a la instal·lació del cable submarí del telègraf entre Menorca i Mallorca.

El 1889 seria destacat a patrullar aigües del Marroc, el 21 d’octubre fou tirotejat prop del penyal de l’Alhucemas durant la recerca del falutx mercant «Miguel i Teresa» desaparegut,  i la dotació del qual resultaria capturada pels rifenys. Al costat de l’Esquadra d’instrucció composta pel cuirassat «Pelayo», el creuer «Castilla» i la fragata «Numancia», més altres unitats de l’Armada ja presents en aquelles aigües, va participar en les mesures de pressió per forçar l’alliberament dels tripulants del «Miguel i Teresa».

El canoner «Cocodrilo» va estar present durant les proves efectuades a Cadis del submarí «Peral», i l’octubre de 1892 va ser el responsable de remolcar la rèplica de la nau «Santa María» durant la revista naval, presidida per la Reina Regente en els actes del IV Centenari del descobriment d’’Amèrica.

Causaria baixa el 22 de juny de 1899 i seria traslladat al setembre de 1900, per ser utilitzat com a pontó per la Brigada Torpedista a Cartagena fins el 21 d’abril de 1906; per Reial Ordre el seu casc seria cedit a la Comissió d’Oceanografia i traslladat a Barcelona.

A Barcelona

El capità de fragata Joaquín de Borja va ser un oficial de l’Armada espanyola que va començar la seva carrera militar a l’edat de 16 anys, i durant la seva carrera va navegar en 18 vaixells de guerra, des del vapor «Lepanto» com a guardiamarina, al creuer «Cardenal Cisneros», del que va ser segon comandant. Afligit de reumatisme va haver de deixar la vida a la mar i va ser llavors quan li seria encarregada la tasca de fundar i dirigir la Comissió Oceanogràfica, amb seu al pontó «Cocodrilo» al port de Barcelona.

Transformació del «Cocodrilo»

El mateix Joaquín de Borja va ser qui va seleccionar el «Cocodrilo» per construir l’Escola Marítima a bord, no obstant el casc del canoner i les seves instal·lacions en arribar a Barcelona estaven en molt mal estat, tant que el projecte va estar a punt de cancel·lar-se. La seva obra morta estava pràcticament podrida, la seva coberta principal estava desgastada pel seu ús i filtrava aigua a la coberta inferior, que provocava un deteriorament constant a tot allò que tocava l’aigua salada del mar, l’únic element que podia salvar-se era el casc que estava en un bon estat prou acceptable.

La coberta es va aconseguir restaurar mitjançant un ciment monolític especial incombustible, que no només va posar fi a les goteres, sinó que també va eliminar qualsevol rugositat o defecte del terra, donant una millor estabilitat al futur laboratori que s’instal·laria a bord. A coberta es va construir un gran saló d’uns 18 metres de longitud, dividit en dues parts mitjançant una mampara, i il·luminada per la llum del dia gràcies a uns grans finestrals, a proa es va deixar un espai lliure cobert per una teulada per a alumnes i maniobra.

A la coberta inferior a proa es van situar els sollats de la tripulació, sota els salons de la coberta superior es va construir un despatx per a la direcció, una biblioteca, un aquari, un laboratori fotogràfic, magatzems i altres instal·lacions. A més, entre els dos salons, on abans hi havia el pont de comandament, es va instal·lar una torreta culminada per un molí de vent per tal de proporcionar, amb el seu moviment connectat a un generador, energia elèctrica per disposar de llum després de l’ocàs.

Però la Comissió Oceanogràfica no va comptar només amb el «Cocodrilo», l’Armada va cedir un altre vaixell donat de baixa el 2 de juny de 1899, aquest era l’escampavies «Cedida», que havia estat destacat a València i exerciria de vaixell de suport al «Cocodrilo» al costat d’un parell de bots i una llanxa.

Inauguració

L’11 de juliol de 1908 a les sis de la tarda, es va procedir a la inauguració oficial de l’Escola Marítima instal·lada al pontó «Cocodrilo», la cerimònia va ser dirigida pel capità de fragata Sr. Joaquín de Borja i a la qual van assistir el Sr. Ferrándiz, en representació al Ministre de Marina, el director general de Navegació i Pesca Marítima, D. Emilio Luanco, el Comandant de Marina de Barcelona, el capità de navili D. Federico Compañó, el director de l’Escola de Nàutica representada pels Srs. Ricart i Girart i el comandant del canoner Temerario, el Sr. Barrera; molts altres assistents i convidats per manca d’espai no van poder pujar a bord del «Cocodrilo».

Però l’activitat formativa a bord del «Cocodrilo», anava molt més enllà de l’estudi de la zoologia marina de la costa catalana o el futur de l’explotació pesquera, gràcies a la mobilitat de l’escampavies «Cedida» i dels estudis en d’altres vaixells, també es van fer tasques hidrogràfiques i topogràfiques als ports espanyols més grans, amb un interès estratègic, situats al nord de Cartagena.

Fins al 1929 el pontó «Cocodrilo» va participar a la vida quotidiana del port de Barcelona i de la ciutat. A l’octubre de 1907 la zona del Prat del Llobregat va patir unes importants inundacions, a través del Comandant de Marina a Barcelona ​​es va disposar que per terra, transportats per carros, es desplaçaran a la zona quatre bots i dotze mariners del «Cocodrilo» i una brigada de la Creu Roja.

El setembre de 1910 arribaven a bord del vapor «Isla de Panay» les restes del comandant d’infanteria Julián Fortea, per ser enterrades al Pavelló dels Herois a Madrid. L’urna funerària va ser transportada des del vapor «Isla de Panay» fins al «Cocodrilo» a bord d’una falúa del canoner «Temerario» , i una vegada a bord va ser custodiada tota la nit fins al dia següent per continuar el viatge per terra fins a la capital.

Al febrer de 1915 va servir com a magatzem provisional d’un carregament de tabac, incautat a bord del falutx «Peñón» amb més de 1.000 quilograms de tabac de contraban.

La matinada de l’11 d’octubre del 1920 una forta explosió va sacsejar el port de Barcelona, ​​l’origen era al pailebot «Margarita» que estava atracat al Moll Nou, immediatament s’hi van dirigir els serveis d’emergència i el remolcador «Cataluña» va aconseguir treure els vaixells que estaven més a prop del «Margarita», un era el bergantí goleta «Joaquín» que es va veure afectat pel foc a la seva popa causant-li molts ferits entre la seva dotació i l’altre era el pontó «Cocodrilo», que no va patir danys.

Qui sí que va patir danys en canvi va ser l’escampavies «Cedida». No pel foc, potser fos pel desús o per la seva antiguitat, el gener de 1923 va naufragar en aigües de la dàrsena de la Indústria, prop del pontó «Cocodrilo», i a finals de mes la van extreure de l’aigua i la van dipositar al Moll de Llevant en espera de ser inspeccionada per membres de l’Armada, que decidirien sobre el seu futur.

El 1925 el pontó «Cocodrilo» seria destinat a l’Aeronàutica Naval, deixaria enrere la docència i la investigació de la fauna marina per dedicar-se a vaixell auxiliar.

Poc abans del nadal de 1929, el «Cocodrilo» havia baixat del carener on estava esperant una neteja dels seus fons o el definitiu desballestament. El dia 23 de desembre va sortir a la mar amb els vaixells i aeronaus de l’Aeronàutica Naval per a un exercici de llançament de bombes i al seu retorn, la nit del 24 al 25, va patir una via d’aigua i va quedar semisubmergit recolzant-se amb la popa al fons, davant del Moll de Contradic. Probablement aquesta fos la seva última sortida a la mar, ja que el 1930 seria desballestat a Barcelona.

Més informació:
El canoner «Cocodrilo» a la pàgina web de Todoavante
Revista Vida Marítima del 20 de juliol de 1908 any VII Núm. 236
Llibre “Buques de la Armada Española, historiales” de Pedro Fernández Núñez, José María Mosquera Gómez y José Manuel Budiño Carlés