El port de Barcelona és un pilar estratègic per a l’economia catalana i espanyola, ja que actua com una porta d’entrada fonamental per al comerç nacional i internacional. Històricament ha estat clau en la connexió amb les illes Balears i, posteriorment, amb els vapors procedents de les Filipines. La seva activitat ha estat essencial per impulsar l’economia local, no només en l’àmbit comercial, sinó també en la generació de milers de llocs de treball directes i indirectes.

Per mantenir i reforçar aquest paper com a motor econòmic, va ser imprescindible apostar per la seva expansió i modernització, incorporant noves infraestructures i descartant aquelles més antigues i menys eficients. Al mateix temps, es van afegir altres instal·lacions destinades a la defensa d’aquest port estratègic, com és el cas de la Bateria de l’Astillero.

L’any 1859 es va projectar la construcció d’una bateria de costa situada a prop del barri de la Barceloneta, del varador dels tallers de Bofill i Martorell i de l’accés al Moll Nou. El conjunt disposava d’espais destinats a la guarnició i d’un polvorí, i inicialment estava armat amb quatre canons de 150 mm d’avantcàrrega. Amb el pas del temps, aquestes peces van ser substituïdes per artilleria més moderna, com els canons Ordóñez de 150 mm model 1885. Aquests canons, de retrocàrrega, disparaven projectils d’entre 35 i 50 kg, amb un abast aproximat de 9.500 metres.

Durant la Guerra Civil Espanyola, la bateria va recuperar la seva activitat, tot i que dues de les seves peces van ser retirades per ser emplaçades a Montgat. A causa de l’antiguitat del material, però, es dubta que aquests canons arribessin a ser realment efectius. L’any 1947, l’emplaçament va ser cedit a l’Ajuntament de Barcelona i, anys més tard, les instal·lacions van ser enderrocades. Aquesta actuació va permetre adequar l’accés al Moll Nou i dinamitzar la zona, on posteriorment es va construir l’Institut d’Investigacions Pesqueres.

Actualment, poc o res es conserva d’aquells temps. L’Institut d’Investigacions Pesqueres va ser enderrocat amb motiu de la preparació de la ciutat per als Jocs Olímpics de 1992, i en el seu lloc es va crear la Plaça de Mar. Aproximadament a l’indret on s’ubicava l’antiga bateria, es va erigir un monument titulat Una habitació on sempre plou, de Juan Muñoz. Aquesta obra simbolitza principalment l’experiència de l’absència, la incomunicació i la solitud interior de l’ésser humà, temes centrals en tota la trajectòria artística de l’autor.