El 4 de juliol del 2021, tal com estava anunciat per la premsa especialitzada, feia la seva primera escala al port de Barcelona el ferri «GNV Bridge» pertanyent a la companyia italiana Grandi Navi Veloci (GNV) i que a partir d’aquell moment passaria a connectar Barcelona amb Palma i Eivissa. Amb aquest vaixell i el «GNV Sealand» la companyia italiana començava una nova etapa sumant-se en aquesta ruta, competint amb la local Baleària i la també italiana Trasmed GLE.

Aquest era un vaixell nou, havia entrat en servei feia tot just un parell de setmanes enrere, el 16 de juny del 2021, i encara que a simple vista no ho sembli, el «GNV Bridge» ja comptava entre el seu equip propulsor amb una petita novetat: una pala eòlica. Aquest enginy, instal·lat de forma experimental, pretén ajudar el vaixell a reduir el consum dels seus motors dièsel i alhora reduir l’emissió de gasos contaminants.

El GNV Bridge

Pertany a la sèrie P370 de ferris Ro-Pax construïts pels tallers de Cantieri Navali Visentini, va ser avarat el 28 de març de 2021 i lliurat el 16 de juny del mateix any. Desplaça 32.000 tones de pes mort amb una eslora de 203 metres per 26 metres de màniga i 6,5 metres de calat.

És propulsat per dos motors dièsel MAK 12VM43C de 12.600 kW que connectats a dos eixos li donen una velocitat màxima de 24 nusos. Pot transportar fins a 1.000 passatgers i disposa de 2.566 metres lineals per a 230 vehicles o 116 camions.

La seva vela

La vela del «GNV Bridge» no és un aparell convencional, és una pala eòlica rígida experimental anomenada Wing Sail Module (WSM). Va ser dissenyada per Naos Desing, i té com a funció demostrar que és capaç de reduir l’empenta sobre les hèlixs del vaixell i així reduir el consum de combustible.

Altres vaixells i altres mètodes

En els últims anys la indústria marítima s’ha posat les piles i ha adoptat mesures per reduir l’emissió de gasos contaminants sense perdre competitivitat econòmica ni rendiment dels seus vaixells.

Una d’aquestes tecnologies és la vela, deixada enrere a favor de la màquina de vapor i adoptada novament combinada amb els motors dièsel o LNG. Però, tret d’excepcions, les veles del segle XXI no són com les clàssiques de tela, aquestes estan fabricades amb materials compostos com la fibra de vidre o carboni i metalls lleugers. Per al seu funcionament ja no cal una tripulació elevada, tan sols un ordinador és l’encarregat d’orientar l’aparell i obtenir així un màxim rendiment.

Però la idea de tornar a equipar els vaixells amb un aparell no és nova i ja el llunyà any del 1973, quan l’OPEP va reduir la producció i va elevar el preu del petroli, es va valorar equipar els vaixells amb una vela. Així va ser com al Japó va néixer el petrolier «Shin Aitoku Maru» a qui se li van instal·lar dues veles de 200 m². En aquest cas les veles eren de lona i estaven controlades per un ordinador que apagava els motors dièsel quan el vaixell arribava als 12 nusos.

Un altre pioner va ser el vaixell de càrrega a granel «Ashington» de 7.000 tones que el 1986 se li van instal·lar unes voluminoses veles d’acer de 8 tones sobre el pont de comandament. L’»Ashington» va provar aquest aparell cinc mesos i va quedar palesa una clara reducció del consum de combustible.

Una altra solució seria l’anomenada SkySails, més semblant a un parapent que a una vela, però la finalitat de la qual és la mateixa, estalviar combustible. Aquesta opció va ser adoptada pel vaixell mercant «Beluga Skysails» construït el 2008 de 9.831 tones. A la seva proa es va instal·lar un pal des d’on es desplegava la vela SkySail, disposaven de dos models, una de 160 m² i una altra de 320 m²; la primera aconseguia estalviar entre un 15 i un 20% de combustible, amb la segona s’estalviava un 30%.

Més futurista és el disseny del «Canopée», un mercant de 5.000 tones construït el 2019 i equipat amb quatre veles anomenades Oceanwings dissenyades per VPLP Design. Tenen 30 metres d’alçada, en total disposa de 1.430 m² de superfície vèlica i permeten navegar a una velocitat de 16 nusos.

Sense anar molt més lluny en el temps un altre vaixell a granel, el «Pyxis Ocean» construït el 2017, va ser equipat el passat any de 2023 amb dues espelmes WingSail desenvolupades per BAR Technologies i construïdes per Yar Marine Technologies. Aquestes espelmes tenen una alçada de 37,5 metres.

I sempre podem tornar als clàssics, que encara que sembli futurista no ho és tant, el rotor Flettner. A Barcelona ja els vam veure una vegada a l’agost del 1926 a bord del mercant «Barbara«. Els rotors Flettner ja prometien a la dècada de 1920 un considerable estalvi de combustible, però la seva utilització va quedar ràpidament rebutjada en no existir restriccions de petroli. Al juny de 2023 un altre vaixell amb rotors Flettner va recalar al port, el petrolier «Epanastasea» i quedava clar que aquesta tecnologia tornava per quedar-s’hi.

Més informació:
Del Wing Sail Module a la pàgina web de Naos Design
Article «Aumenta la competencia en el sector de los ferries a Baleares» de Javier Ortega Figueiral publicat en el diari La Vanguardia del 6 de mayo de 2021
Artícle «‘GNV Bridge’, un ropax Visentini de tercera generación» de Juan Carlos Díaz Lorenzo publicat en la página web de Puente de mando