Males notícies van arribar des del Semàfor del Llobregat el 27 de febrer de 1897: el vapor correu de Cartagena, que es trobava en trànsit des de Cette fins a Tarragona, va encallar a 200 metres de la punta del Llobregat. Els mateixos vigies del semàfor van donar l’alerta al port de Barcelona, d’on s’envià ajuda per treure el vapor dels bancs de sorra de la desembocadura del riu, però afortunadament no va caldre cap recurs addicional, ja que la tripulació del Cartagena va poder treure el vaixell del seu tràngol.

Aquest cas va tenir una resolució bona i ràpida, però molts altres, sobretot embarcacions més petites i estructuralment més febles, no van tenir tanta sort i van naufragar prop de la desembocadura del riu. Per això, i per evitar més pèrdues materials i humanes, es va decidir construir un semàfor en aquell emplaçament. Des d’aquella ubicació es podria exercir un millor control marítim i, en cas de necessitat, donar l’alerta als mitjans de salvament.

El Semàfor del Llobregat

En data de 7 d’octubre de 1880, el director general d’Obres Públiques va ordenar un estudi per construir un semàfor a prop de la desembocadura del riu Llobregat, amb l’objectiu d’observar el trànsit marítim, alertar de vaixells en perill i assistir els nàufrags. Aquest estudi va ser encarregat a l’enginyer Pedro García Faria. El projecte seria aprovat per Reial Ordre el 23 de desembre de 1886; les obres de construcció van començar el 14 de juny de 1887 i foren adjudicades a Gabriel Marimon Barelle amb un pressupost de 57.764,78 pessetes.

L’obra s’alçà a la desembocadura del delta del Llobregat, al marge dret del riu i a 1,7 milles al sud del Far del Llobregat, a uns 200 o 300 metres del quarter dels Carabiners, en aquestes coordenades. Per protegir l’edifici de les llevantades i de les crescudes del mar, es construí sobre una plataforma elevada d’uns 4 metres, i en la seva construcció s’emprà pedra de la pedrera de Montjuïc, que es transportà des del port de Barcelona en llaguts remolcats.

Gravat del Semàfor del Prat al qual també es va anomenar la casa de senyals
(publicat a la revista La Ilustración via ARCA)

L’edifici té una estructura principal de planta rectangular, sobre la qual s’aixeca al centre una segona construcció de la mateixa forma. A la part posterior, adossada a la planta baixa, hi ha una torre semicircular d’un sol nivell que feia les funcions d’observatori, des d’on es podia vigilar la costa, amb dos màstils per hissar les senyals; amb el temps, se n’instal·là un altre a l’exterior amb una antena de telègraf.

Aquestes instal·lacions van entrar en funcionament oficialment l’1 d’abril de 1891 i depenien de la Comandància de Marina. El nou semàfor passà a complementar les observacions dels diferents faroners propers i del vigia del castell de Montjuïc, i de la mateixa manera que aquest últim, s’establiren unes tarifes per transmetre informació als vaixells, a les navilieres i a qualsevol altra persona o entitat que la sol·licités:

Extracte del diari la Gaceta de Manila via Hemeroteca Digital de la Biblioteca Nacional de España

A partir de 1910, el Semàfor fou substituït per sistemes més moderns i posteriorment fou utilitzat pel cos de Carabiners. L’edifici quedà abandonat durant la dècada de 1930.

Dramàtiques imatges de la inundació de la ribera del Llobregat, a la part inferior dreta veiem el personal del Semàfor hissar senyals d’auxili
(fotografies publicades a la revista La Actualidad del 18 d’octubre de 1907 via Hemeroteca Digital de la Biblioteca Nacional de España)

Actualment

Avui en dia forma part dels Espais Naturals del Delta del Llobregat, gestionats per la Generalitat i l’empresa ATLL com a compensació territorial per la dessalinitzadora metropolitana. L’any 2009, el que queda de l’edifici va ser restaurat i s’hi instal·là una passarel·la especial des d’on es pot observar el seu interior i l’entorn (via Google Maps – Francisco Gómez).

El Semàfor avui dia
(imatge cortesia de Jordi Masclans)

Deja un comentario

Tendencias